El sol es deixa veure després de dies d’aigua sense treva. Els núvols fumegen encara baixos entre muntanyes grises i fredes. És l’espai de Josep Piera, el lloc de vida convertit també en imaginari literari. Una inscripció a mà assenyala el camí a la casa de l’escriptor, que espera xafant terra i mirant el cel. No es queixa de les pluges. Tot el contrari, l’home fet en la vida del camp presagia una bona primavera d’hivern (mira què en diuen algunes paraules) després de les tempestes. Hem arribat fins al lloc de Piera en la Drova, a la vora del Mondúber, per parlar de Tot són ones (Afers), el llibre que recull una part important dels seus articles de premsa, molts en aquesta capçalera (Levante-EMV) i que continuen intensament vius: un munt de reflexions sobre el país (en el sentit ampli), la

See Full Page