De Lluís Permanyer (Barcelona, 1939-2025) a La Vanguardia (31-VII-1966). Traducció pròpia. Aquest va ser el primer article que aquell periodista format en dret va publicar en el diari on va treballar sempre. El seu últim article va sortir dijous passat, el mateix dia de la seva mort (l’havia enviat dies abans i el va poder veure imprès abans de morir). La peça del seu debut com a articulista –aquí transcrita en part– va sortir en una secció innovadora titulada “Cara y cruz de la noticia”. El talent de Permanyer destacava de ben jove en aquella premsa rutinària. Als 29 anys ja va guanyar el seu primer premi, el Luca de Tena. En els darrers temps conreava el periodisme historicista a la secció anomenada “L’àlbum”.

See Full Page