És una virtut humana que assaona la vida de qualsevol persona proveïda amb allò que en diem justament “sentit de l’humor”

A les lletres catalanes li hauria fet un favor incalculable que s’haguessin traduït, els últims trenta o quaranta anys, més llibres proveïts d’humor. Catalunya és un país que, en matèria literària, ha oscil·lat entre el lirisme més xaró —deixem a banda la gran poesia del Noucentisme, que és el millor que hem tingut al segle XX, sumant-hi tots els gèneres— i una èpica neomedieval, o tardoromàntica, especialment visible des del teatre de la Renaixença... fins al mediocre Mar i cel : el de Guimerà i el de Guinovart/Dagoll-Dagom . Hi ha hagut una mica de novel·la que emprava el procediment de la ironia —que només vol dir distanciament; no arriba a la categoria de l’h

See Full Page