Els presidents de la Generalitat procedents del Partit Popular han deixat a la ciutadania valenciana un llegat difícil d’assumir. De Zaplana a Mazón, passant per Camps i Olivas, i amb l’excepció quasi anecdòtica d’Alberto Fabra, la seua gestió ha estat marcada per greus deficiències i nombrosos escàndols, configurant un itinerari que ha culminat en la recent designació de Juan Francisco Pérez Llorca .

Igual que ocorregué amb Alberto Fabra, Pérez Llorca projecta una imatge d’interinitat pròpia de dirigents arribats al càrrec de manera sobrevinguda i amb un horitzó limitat. Aquest tipus de perfils —habitualment quadres orgànics del partit sorgits de crisis internes profundes— solen ser designats quan es confirma que el lideratge precedent no era ni solvent, ni adequat, ni capaç de g

See Full Page