Devíem tenir quinze anys, no enteníem ni una paraula de les lletres però les cançons ens flipaven: Sarri sarri i Zu atrapatu arte, sobretot. Quan nosaltres les vàrem descobrir ja feia més de deu anys que els germans Fermín i Íñigo Muguruza les havien escrit, i també ja feia molt que el grup amb què començaren la seva trajectòria musical, Kortatu, s’havia dissolt. Després va venir Negu Gorriak, que va enriquir i sofisticar les fórmules de Kortatu sense desnaturalitzar-les. I després ja varen ser Fermín Muguruza i la seva creativitat i els seus compromisos anant a lloure, però sempre acompanyat per gent i músics d’arreu del món, des de Sudamèrica fins a l’Àfrica. Sense amagar mai qui és, d’on ve, què pensa i en què creu –una triple pota ideològica el defineix: d’esquerres, abertzale i intern
Muguruza a Menorca

78